L’energia fotovoltaica és la que obtenim del sol a través de les cel·les voltaiques, que són uns dispositius semiconductors que al rebre radiació solar s’exciten, cosa que provoca salts electrònics i una petita diferència de potencial com els díodes en els seus extrems. L’acoblament d’aquestes cel·les voltaiques permet l’obtenció de voltatges majors en configuracions molt senzilles i aptes per petits dispositius, però a major escala, el corrent elèctric continu que proporcionen les cel·les fotovoltaiques, es pot transformar en corrent altern i injectar en xarxa, cosa poc rendible econòmicament i que necessita subvencions per la seva viabilitat.
Actualment, les cel·les fotovoltaiques més utilitzades són les de silici monocristal·lí, ja que el silici és la base de tots els transistors, circuits integrals i d’altres components electrònics, i també cal dir, que després de l’oxigen el silici és el material més abundant de la Terra, i per això hauria de ser barat, però no ho és perquè no es troba amb estat pur i conté varis elements de difícil eliminació, i s’ha de fondre i deixar créixer durant molt temps i es necessita molta energia, i com que és tan car no es pot produir en grans quantitats, però això el podria abaratir.
